Comen√ßarem amb aquest article un conjunt de reflexions per tal de treure‚Äôn suc filos√≤fic als jocs de rol. En primer lloc, perqu√® el rol √©s una molt bona activitat que ens obliga sovint a pensar i, en segon lloc, perqu√® la filosofia tamb√© se n‚Äôha d‚Äôocupar d‚Äôactivitats quotidianes com s√≥n les aficions personals. Per comen√ßar podria ser bo plantejar-nos el concepte de mal a partir dels jocs de rol i √©s que aquest √©s potser un dels temes m√©s rellevants que cal enfrontar en una partida. No √©s gratu√Įt tampoc que sovint i des de la ignor√†ncia s‚Äôhagin relacionat els jocs de rol amb el mateix mal.
Què entenem per mal? Cal aclarir que no és el mateix un mal moral que un mal naturals. Aquest segon tipus de mal és el que no depèn de les intencions ni de les negligències dels éssers amb consciència. El mal moral, per la seva banda sí que tindria a veure amb lesa ccions i omissions dels éssers conscients.
Tamb√© √©s interessant esmentar el mal necessari. Aquell que es provocaria per fer assolir un b√© major. Per exemple, el de matar goblins per alliberar a la poblaci√≥ civil o extirpar les angines a causa de les mol√®sties i malalties que aquestes provoquen constantment. √Čs curi√≥s com en alguns jocs de rol les matances es plantegen com a mals necessaris, o fins i tot, es plantegen com quelcom rutinari i mec√†nic, com si no fos una mort o sofriment el que s‚Äôest√† provocant. Hi ha jocs que promouen matar goblins i orcs, entre d‚Äôaltres esp√®cies fant√†stiques com qui mata mosques a ple estiu apel¬∑lant al seu molest brunzit .
I aix√≤ ens porta a una reflexi√≥ moral molt important. Per poder matar hem d‚Äôelaborar un discurs de deshumanitzaci√≥ de la v√≠ctima. Fins i tot, cal treure-li qualsevol atribut moral per convertir-la en un objectiu digne d‚Äôaniquilar. Si matem √©ssers a Dungeons and Dragons a tort i a dret tot gaudint dels cr√≠tics que inflig√≠em era perqu√® al taulell nom√©s hi veiem monstres i com ja sabem els monstres mereixen deixar d‚Äôexistir. √Čs interessant analitzar que en el dia a dia donem per fet la deshumanitzaci√≥ de molts √©ssers o col¬∑lectius. Els nazis van deshumanitzar als jueus i aix√≤ va permetre que molts c√†rrecs intermedis cometessin atrocitats no nom√©s sense remordiment, sin√≥ que fins i tot gaudint. La gent africana ha estat deshumanitzada durant molts segles, sent convertida en eines.
El mal, per tant, requereix d’un relat per poder practicar-lo, fins i tot el mal necessari requereix d’un relat per poder practicar-lo. Ara mateix, per exemple, ens estem carregant un munt d’arbres apel·lant a què és necessari instal·lar panells solars.
Va, tornem al rol. El bo del rol √©s que permet fer-ne an√†lisi de com n‚Äô√©s de necessari deshumanitzar certs col¬∑lectius per poder gaudir d‚Äôun joc que podria consistir b√†sicament a exterminar. Qu√® passaria si humanitz√©ssim a goblins, k√≥bolds i d‚Äôaltres esp√®cies que pul¬∑lulen pels Regnes Oblidats? No podr√≠em jugar a un joc d‚Äôaquest tipus si ens hagu√©ssim d‚Äôanar q√ľestionant si tot all√≤ que fem √©s una aberraci√≥ o un mal necessari. Entrar√≠em en crisi i el joc es convertiria en una tortura personal autoinfligida. Per a aix√≤ ja existeix Vampir, el joc de rol.
Però l’avantatge dels jocs de rol és que ens permet crear éssers ficticis sobre qui descarregar les nostres frustracions i de vegades la nostra necessitat d’aplicar violència o de desfogar-nos. El rol és una via d’escapament del malestar quotidià. Inventem monstres ficticis per poder aniquilar-los. Si hem d’infligir violència, fem-ho en la ficció com ho fa Tarantino a les seves pel·lícules.
S‚Äôha de comen√ßar a trencar amb l‚Äôestigma cristi√† que pensar alguna cosa implica el mateix que portar-la a l‚Äôacci√≥. Doncs no √©s aix√≠. Gaudir de la mort d‚Äôun personatge fictici no √©s igual que provocar la mort d‚Äôalg√ļ, al contrari. De vegades, calen v√†lvules d‚Äôescapament per poder suportar la realitat. √Čs molt millor descarregar el malestar en un videojoc que sobre una persona real. No √©s el mateix tenir una fantasia sexual que portar-la a la pr√†ctica (que potser ens provocaria un trauma impossible de reparar). El rol, per tant, ens permet ser ‚Äúmalvats‚ÄĚ en el m√≥n imaginari, sent fant√†stiques persones a la vida real.‚ÄĚ‚ÄúEncara m√©s, hi ha molts jocs de rol que eduquen en valors pel mateix fet de plantejar‚ÄĚ‚Äúdilemes morals de dif√≠cil soluci√≥ i aix√≤ ens permet veure dues coses com a m√≠nim. La‚ÄĚ‚Äúprimera √©s, que si el dilema ens fa patir, ja vol dir que som persones amb un grau moral‚ÄĚ‚Äúfor√ßa desenvolupat. La segona, que les coses a la vida real no solen ser absolutament bones o absolutament malvades, sin√≥ que tot es sol projectar en una escala de grisos i que aquesta tamb√© impregna a les pr√≤pies persones.
Els jocs de rol i l‚Äô√®tica estan molt relacionats. √Čs per aix√≤ que la propera vegada que us trobeu amb un goblin a D&D o amb un recipient de sang a Vampir us fascineu de manera conscient per tots els temes morals que rodegen les vostres decisions.
√Čs per aix√≤ tamb√© que us deixem algunes preguntes perqu√® hi penseu. El mal es troba m√©s en les accions o en les intencions? Per qu√® poden les bones intencions provocar un mal irreparable? Utilitzarieu els jocs de rol per fomentar valors √®tics? Heu fet servir alguna vegada els jocs de rol per poder descarregar frustracions de la vida quotidiana? Us heu refugiat alguna vegada en el rol per poder soportar un mal rebut per part de gent coneguda? Quan juguem a rol surt el nostre veritable jo o experimentem amb car√†cters que son molt diferents al nostre? Us agrada gaudir de la reflexi√≥ rolera o preferiu simplement gaudir jugant?

Entrada similar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *