Començarem amb aquest article un conjunt de reflexions per tal de treure’n suc filosòfic als jocs de rol. En primer lloc, perquè el rol és una molt bona activitat que ens obliga sovint a pensar i, en segon lloc, perquè la filosofia també se n’ha d’ocupar d’activitats quotidianes com són les aficions personals. Per començar podria ser bo plantejar-nos el concepte de mal a partir dels jocs de rol i és que aquest és potser un dels temes més rellevants que cal enfrontar en una partida. No és gratuït tampoc que sovint i des de la ignorància s’hagin relacionat els jocs de rol amb el mateix mal.
Què entenem per mal? Cal aclarir que no és el mateix un mal moral que un mal naturals. Aquest segon tipus de mal és el que no depèn de les intencions ni de les negligències dels éssers amb consciència. El mal moral, per la seva banda sí que tindria a veure amb lesa ccions i omissions dels éssers conscients.
També és interessant esmentar el mal necessari. Aquell que es provocaria per fer assolir un bé major. Per exemple, el de matar goblins per alliberar a la població civil o extirpar les angines a causa de les molèsties i malalties que aquestes provoquen constantment. És curiós com en alguns jocs de rol les matances es plantegen com a mals necessaris, o fins i tot, es plantegen com quelcom rutinari i mecànic, com si no fos una mort o sofriment el que s’està provocant. Hi ha jocs que promouen matar goblins i orcs, entre d’altres espècies fantàstiques com qui mata mosques a ple estiu apel·lant al seu molest brunzit .
I això ens porta a una reflexió moral molt important. Per poder matar hem d’elaborar un discurs de deshumanització de la víctima. Fins i tot, cal treure-li qualsevol atribut moral per convertir-la en un objectiu digne d’aniquilar. Si matem éssers a Dungeons and Dragons a tort i a dret tot gaudint dels crítics que infligíem era perquè al taulell només hi veiem monstres i com ja sabem els monstres mereixen deixar d’existir. És interessant analitzar que en el dia a dia donem per fet la deshumanització de molts éssers o col·lectius. Els nazis van deshumanitzar als jueus i això va permetre que molts càrrecs intermedis cometessin atrocitats no només sense remordiment, sinó que fins i tot gaudint. La gent africana ha estat deshumanitzada durant molts segles, sent convertida en eines.
El mal, per tant, requereix d’un relat per poder practicar-lo, fins i tot el mal necessari requereix d’un relat per poder practicar-lo. Ara mateix, per exemple, ens estem carregant un munt d’arbres apel·lant a què és necessari instal·lar panells solars.
Va, tornem al rol. El bo del rol és que permet fer-ne anàlisi de com n’és de necessari deshumanitzar certs col·lectius per poder gaudir d’un joc que podria consistir bàsicament a exterminar. Què passaria si humanitzéssim a goblins, kóbolds i d’altres espècies que pul·lulen pels Regnes Oblidats? No podríem jugar a un joc d’aquest tipus si ens haguéssim d’anar qüestionant si tot allò que fem és una aberració o un mal necessari. Entraríem en crisi i el joc es convertiria en una tortura personal autoinfligida. Per a això ja existeix Vampir, el joc de rol.
Però l’avantatge dels jocs de rol és que ens permet crear éssers ficticis sobre qui descarregar les nostres frustracions i de vegades la nostra necessitat d’aplicar violència o de desfogar-nos. El rol és una via d’escapament del malestar quotidià. Inventem monstres ficticis per poder aniquilar-los. Si hem d’infligir violència, fem-ho en la ficció com ho fa Tarantino a les seves pel·lícules.
S’ha de començar a trencar amb l’estigma cristià que pensar alguna cosa implica el mateix que portar-la a l’acció. Doncs no és així. Gaudir de la mort d’un personatge fictici no és igual que provocar la mort d’algú, al contrari. De vegades, calen vàlvules d’escapament per poder suportar la realitat. És molt millor descarregar el malestar en un videojoc que sobre una persona real. No és el mateix tenir una fantasia sexual que portar-la a la pràctica (que potser ens provocaria un trauma impossible de reparar). El rol, per tant, ens permet ser “malvats” en el món imaginari, sent fantàstiques persones a la vida real.”“Encara més, hi ha molts jocs de rol que eduquen en valors pel mateix fet de plantejar”“dilemes morals de difícil solució i això ens permet veure dues coses com a mínim. La”“primera és, que si el dilema ens fa patir, ja vol dir que som persones amb un grau moral”“força desenvolupat. La segona, que les coses a la vida real no solen ser absolutament bones o absolutament malvades, sinó que tot es sol projectar en una escala de grisos i que aquesta també impregna a les pròpies persones.
Els jocs de rol i l’ètica estan molt relacionats. És per això que la propera vegada que us trobeu amb un goblin a D&D o amb un recipient de sang a Vampir us fascineu de manera conscient per tots els temes morals que rodegen les vostres decisions.
És per això també que us deixem algunes preguntes perquè hi penseu. El mal es troba més en les accions o en les intencions? Per què poden les bones intencions provocar un mal irreparable? Utilitzarieu els jocs de rol per fomentar valors ètics? Heu fet servir alguna vegada els jocs de rol per poder descarregar frustracions de la vida quotidiana? Us heu refugiat alguna vegada en el rol per poder soportar un mal rebut per part de gent coneguda? Quan juguem a rol surt el nostre veritable jo o experimentem amb caràcters que son molt diferents al nostre? Us agrada gaudir de la reflexió rolera o preferiu simplement gaudir jugant?
Què entenem per mal? Cal aclarir que no és el mateix un mal moral que un mal naturals. Aquest segon tipus de mal és el que no depèn de les intencions ni de les negligències dels éssers amb consciència. El mal moral, per la seva banda sí que tindria a veure amb lesa ccions i omissions dels éssers conscients.
També és interessant esmentar el mal necessari. Aquell que es provocaria per fer assolir un bé major. Per exemple, el de matar goblins per alliberar a la població civil o extirpar les angines a causa de les molèsties i malalties que aquestes provoquen constantment. És curiós com en alguns jocs de rol les matances es plantegen com a mals necessaris, o fins i tot, es plantegen com quelcom rutinari i mecànic, com si no fos una mort o sofriment el que s’està provocant. Hi ha jocs que promouen matar goblins i orcs, entre d’altres espècies fantàstiques com qui mata mosques a ple estiu apel·lant al seu molest brunzit .
I això ens porta a una reflexió moral molt important. Per poder matar hem d’elaborar un discurs de deshumanització de la víctima. Fins i tot, cal treure-li qualsevol atribut moral per convertir-la en un objectiu digne d’aniquilar. Si matem éssers a Dungeons and Dragons a tort i a dret tot gaudint dels crítics que infligíem era perquè al taulell només hi veiem monstres i com ja sabem els monstres mereixen deixar d’existir. És interessant analitzar que en el dia a dia donem per fet la deshumanització de molts éssers o col·lectius. Els nazis van deshumanitzar als jueus i això va permetre que molts càrrecs intermedis cometessin atrocitats no només sense remordiment, sinó que fins i tot gaudint. La gent africana ha estat deshumanitzada durant molts segles, sent convertida en eines.
El mal, per tant, requereix d’un relat per poder practicar-lo, fins i tot el mal necessari requereix d’un relat per poder practicar-lo. Ara mateix, per exemple, ens estem carregant un munt d’arbres apel·lant a què és necessari instal·lar panells solars.
Va, tornem al rol. El bo del rol és que permet fer-ne anàlisi de com n’és de necessari deshumanitzar certs col·lectius per poder gaudir d’un joc que podria consistir bàsicament a exterminar. Què passaria si humanitzéssim a goblins, kóbolds i d’altres espècies que pul·lulen pels Regnes Oblidats? No podríem jugar a un joc d’aquest tipus si ens haguéssim d’anar qüestionant si tot allò que fem és una aberració o un mal necessari. Entraríem en crisi i el joc es convertiria en una tortura personal autoinfligida. Per a això ja existeix Vampir, el joc de rol.
Però l’avantatge dels jocs de rol és que ens permet crear éssers ficticis sobre qui descarregar les nostres frustracions i de vegades la nostra necessitat d’aplicar violència o de desfogar-nos. El rol és una via d’escapament del malestar quotidià. Inventem monstres ficticis per poder aniquilar-los. Si hem d’infligir violència, fem-ho en la ficció com ho fa Tarantino a les seves pel·lícules.
S’ha de començar a trencar amb l’estigma cristià que pensar alguna cosa implica el mateix que portar-la a l’acció. Doncs no és així. Gaudir de la mort d’un personatge fictici no és igual que provocar la mort d’algú, al contrari. De vegades, calen vàlvules d’escapament per poder suportar la realitat. És molt millor descarregar el malestar en un videojoc que sobre una persona real. No és el mateix tenir una fantasia sexual que portar-la a la pràctica (que potser ens provocaria un trauma impossible de reparar). El rol, per tant, ens permet ser “malvats” en el món imaginari, sent fantàstiques persones a la vida real.”“Encara més, hi ha molts jocs de rol que eduquen en valors pel mateix fet de plantejar”“dilemes morals de difícil solució i això ens permet veure dues coses com a mínim. La”“primera és, que si el dilema ens fa patir, ja vol dir que som persones amb un grau moral”“força desenvolupat. La segona, que les coses a la vida real no solen ser absolutament bones o absolutament malvades, sinó que tot es sol projectar en una escala de grisos i que aquesta també impregna a les pròpies persones.
Els jocs de rol i l’ètica estan molt relacionats. És per això que la propera vegada que us trobeu amb un goblin a D&D o amb un recipient de sang a Vampir us fascineu de manera conscient per tots els temes morals que rodegen les vostres decisions.
És per això també que us deixem algunes preguntes perquè hi penseu. El mal es troba més en les accions o en les intencions? Per què poden les bones intencions provocar un mal irreparable? Utilitzarieu els jocs de rol per fomentar valors ètics? Heu fet servir alguna vegada els jocs de rol per poder descarregar frustracions de la vida quotidiana? Us heu refugiat alguna vegada en el rol per poder soportar un mal rebut per part de gent coneguda? Quan juguem a rol surt el nostre veritable jo o experimentem amb caràcters que son molt diferents al nostre? Us agrada gaudir de la reflexió rolera o preferiu simplement gaudir jugant?
